Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

dòcil

adj. [LC] Que fàcilment es deixa instruir, conduir.
adj. [LC] Que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil: mai no l'he de renyar per res.
adj. [LC] per ext. Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil.
adj. [LC] Fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions